Obese | de

Inicis del s.XXI, Catalunya, Via Làctia. En la contemporaneïtat l’art s’ha diluït en dosis abundoses de disgustada deixadesa. La música, la supremacia artística (a cavall amb la gastronomia), no només s’ha encaminat cap a l’abstracció més calòrica en la seva vessant tècnica (ja de per sí originària!), sinó que ha oblidat la potencialitat semàntica en l’àmbit de la seva expressió. L’Obesisme Il•lustrat, de la mà d’Obeses, promou el combat artístic contra allò que l’ha gestat, una lluita contra els que l’han alimentat. La música, ella que per sí sola és muda, s’ha oblidat de nosaltres perquè nosaltres l’hem oblidat primers....